És un dels fruits més grans que es coneixen. Té una forma esfèrica, ovalada o cilíndrica i una escorça molt gruixuda, llisa i dura. El seu color pot variar entre el verd fosc, el verd clar o el groc, fins i tot una combinació d'ambdós. Té una polpa de color rosat o vermellós i segons la varietat, pot contenir o no nombroses llavors (negres, marrons o blanques). Aquesta polpa es caracteritza per ser molt sucosa i aquosa. És molt refrescant i generalmene té un sabor dolç. És exquisida com fruita de taula i també en granissats, sucs i refrescos.
Sabem si una síndria és madura si la taca de la closca que ha estat en contacte amb el terra és de color groc cremós. Una taca blanca o verdosa indica que es va recollir abans d'hora i resultarà insípida, ja que la síndria no segueix madurant després d'haver estat agafada, motiu pel qual, per tal que sigui de bona qualitat ha de collir-se quan està totalment madura. El truc per a triar una síndria madura és que al donar-li cops amb els dits o els palmells de les mans aquesta soni a "buit". La seva superfície no ha de presentar cicatrius, cremades de sol, abrasions, àrees brutes o altres defectes. Si s'adquireix una síndria en trossos, convé assegurar-se que la carn és ferma i sucosa.
La seva gruixuda escorça li permet aguantar en bones condicions durant bastants dies a temperatura ambiental i ja que és molt sensible al fred, no s'ha de mantenir a temperatures inferiors a 7 o 10 º C.
La síndria és una espècie espontània del sud d'Àfrica (Botswana, Lesotho, Namíbia, Sud-àfrica). És una planta de climes càlids. El seu conreu ja es troba documentat en la civilització de l'antic Egipte. D'allà es va propagar per les costes del mar Mediterrani i per tots els països càlids. Va arribar a Amèrica portada pels colons europeus i es va estendre per tot el continent.

VARIETATS
Síndries diploides o amb llavors: són les varietats cultivades tradicionalment, que produeixen llavors negres o marrons de consistència llenyosa. Segons la forma dels seus fruits trobem:
Fruits allargats: d'escorça verda amb bandes de color més clar. Es diuen melons. A Espanya tot just es conreen. Destaquen els tipus Klondike i Charleston Gray.
Fruits rodons: d'escorça de color verd fosc o negre, són els exemplars més cultivats encara que estan sent desplaçats per les varietats sense llavors. Destaquen: Crimson Sweet (Almeria), Resistent (València), Sugar Baby (Itàlia, Grècia, Turquia i Espanya - Almeria i València-), Dulce Meravella o Sweet Marvell i Early Star, entre les més conegudes i conreades.

Síndries triploides o sense llavors: Es tracta de varietats que tenen unes llavors tendres de color blanc que passen desapercebudes al menjar el fruit. Es caracteritzen per tenir l'escorça verda clara amb ratlles verdes fosques i la carn pot ser de color vermell o groc. Destaquen: Reina de Cors (Almeria), Apirena, Jack i Pepsina, entre d'altres.

PROPIETATS
La síndria es pot dir que és la fruita que més quantitat d'aigua conté (93%), per la qual cosa el seu valor calòric és molt baix, només 20 calories per 100 grams. Els nivells de vitamines i sals minerals són poc rellevants, sent el potassi i el magnesi els que més destaquen, si bé en quantitats inferiors comparats amb altres fruites. El color rosat de la seva polpa es deu a la presència del pigment licopè, substància amb capacitat antioxidant. El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal, intervé en l'equilibri de l'aigua dins i fora de la cèl.lula.